Data: Cap de setmana del 26 i 27 de Març de 2016
Nom ruta: Campirme
Dificultat: Mitjana/Difícil
Hora concentració: 09:45
Hora sortida: 10:00 Pàrquing Mañe i Flaquer
Punt Inici:
Durada: Cap de Setmana
Itinerari previst: Pàrquing Pistes d’Esquí de Tavascan – Refugi de la Pleta del Prat – Estany de Mascarida – Estany del Diable (Opcional) – Coll – Campirme i tornada pel mateix recorregut.
Distancia: 9,5 km.
Desnivell: 939 m.
Alçada Màxima: 2632 m.
Material necessari: Calçat adequat (bota de canya alta o hivernal), Roba d’abric impermeable, ulleres de sol, gorro, guants, buf, bastons i raquetes*.
Material Opcional: Grampons, polaines.
Material per l’estada a l’allotjament: Sac de dormir (encara que el refugi té mantes), utensilis de higiene personal, frontal, etc…
Menjar dissabte: Dinar i sopar propi o bé opció de restaurant
Menjar diumenge: Esmorzar, dinar, ganyips i aigua per portar a l’excursió.
100 Cims: Sí
On/Com apuntar-se: Divendres de 18:00 a 20:00 al nostre local al C.Garrofers 8 (al costat Biblioteca)
Límit inscripcions:
Tancament inscripció: Divendres 20:00
Transport: Cotxe propi
Tipus llicencia: C
Observacions: *Les raquetes es poden llogar al mateix Centre Excursionista (consultar disponibilitat i condicions)
L’allotjament al Refugi del Càmping Bordes de Graus es de 18 euros (només dormir)
Preu sortida: Els socis no federats 5€ de l’assegurança temporal
Els que no sigueu socis 5€, més els 5 d’assegurança temporal.
Preu allotjament: 18 euros per persona.
Descripció: El Club Excursionisme Torredembarra us ofereix una sortida d’ Alta Muntanya hivernal (raquetes) a la bonica comarca del Pallars Sobirà (Pirineu Occidental Català) el cap de setmana del 26/27 de Març, cal dir adéu a la temporada de neu amb bon gust de boca.
Arribarem a Tavascan dissabte a l’hora de dinar, havent dinat ens aproparem al nostre Refugi del cap de setmana (Refugi del Càmping Bordes de Graus), ens instal·larem i farem turisme per la zona fins l’hora de sopar.
Al dia següent, ben aviat, sortirem cap a les properes Pistes d’esquí de Tavascan on aparcarem el cotxe i ja amb les raquetes als peus farem camí cap a un dels millors miradors de la zona, el Campirme (2632 m.).
El camí cap al cim a vegades pot ésser costerut, però gens difícil, i amb el paisatge que ens acompanyarà en tot moment i la bona companyia, el cim ens espera
La sortida:
Aquesta vegada l’ascensió comença forta, casi de bon principi, les primeres rampes no es fan esperar…, pugem sempre deixant el torrent de Mascarida a la nostra dreta.
Hi ha un tou de neu considerable, el Luis, el «benjamín» del grup, ho certifica fent l’equivalència de la seva alçada amb la del pal indicador…
En fila india es la millor manera d’evolucionar amb rapidesa i seguretat amb les raquetes als peus, un grup ben disciplinat!
Els núvols baixos i les boires no deixen veure amb tota la seva magitud el meravellós paisatge que ens envolta, però li dóna un toc épic a l’ascensió..
Més rampes…, «quién avisa no es traidor»!!!
Arribem a l’alçada de l’Estany de Mascarida, completament gelat i innivat, es dóna la opció al grup de decidir si es vol continuar vers al cim, o donar mitja volta, es fan dos grupets, uns aniran xino-xano desfent el camí de tornada, els altres intentaran assolir el cim. Abans de separar-nos ens fem la fotito de grup!
La rampa fins al collet es dura, però les cames responen bé…el grupet que baixa es veu ja petit a la llunyania…
La carena entre boires, el desnivell es va fent d’una forma més gradual…
Deixem les raquetes, el vent a netejat part de la carena de neu…evolucionarem millor sense elles..
Efectes del vent, fred i la neu sobre el terreny…
A manca de grans vistes, cadascú de nosaltres cultiva el seu paisatge interior…
I s’obre per un moment el núvol, i ens deixa veure el nostre objectiu…ben aprop…
Crits d’alegría, el grup l’ataca amb impetu!!!
I la muntanya ens fa el millor regal que ens podia fer en aquell moment, els núvols es desenganxen de la muntanya i les vistes s’obren davant els nostres embaladits ulls…
La fotògrafa fent la seva feina…
La zona de la Pica, iluminada per l’astre solar…
La Torreta de l’Orri tirant de zoom, fa 3 setmanes hi érem allà dalt..
Estratosfèric…, però ja toca baixar..
Restes de construccions de la guerra civil, si, també en aquests paratges es mataven…
Canvi de roba, comença a fer calor…
Evolucionem per una neu primavera difícil de caminar…
Però tenim el paisatge que ens acompanya en tot moment…
Apunt de deixar les neus, per entrar a la terra…
Agraïm les fotografies i descripció de la sortida al Albert Cano!!