Data: 19 i 20 de setembre
Nom ruta: Cap de Setmana Espot
Dificultat: Difícil-Mitjana
Hora concentració: Dissabte 6:45
Hora sortida: 07:00 Pàrquing Mañe i Flaquer
Punt Inici: 11:30 Pàrquing estany Sant Maurici
Durada: Cap de Setmana
Itinerari previst:
Dia 1: Espot – Refugi Josep Mª Blanc
Dia 2: Refugi – Monestero – Coll de Monestero –refugi Ernest Mallafré- Pàrquing estany Sant Maurici
Distancia: Dia 1=10km — Dia 2=12.5km
Desnivell: Dia 1 670m positius Dia 2=400 positius + 1.100 de baixada
Ja hem realitzat aquesta fantàstica sortida i ha sortit tot segons el previst, únicament hem fet una petita modificació com que tothom tenia prou nivell hem decidit modificar el recorregut una mica i passar per el cim de Monestero, només ens hem desviat uns 500mts de distancia i uns 100mts de desnivell.
———————————————————-
Dia 1
Segons el previst arribem al pàrquing que dona accés caminant al estany de Sant Maurici on deixarem el cotxe aquests dos dies. Preparem les motxilles i comencem la caminada.
Tota la pujada és per pista de terra, que fa que sigui una pujada dureta, continua però tècnicament molt fàcil, al estar en cotes baixes primer caminarem per el bosc.
Aquest túnel delimita el paisatge, fins aquí era tot bosc, ara ja estem en una cota més alta i ja no queden tants d’arbres, es pot veure el camí perfectament i la vall cap a on anem també.
Casí ja estem dalt de tot, fem una vista enrere per veure la vall per on hem pujat.
I si mirem endavant tindrem aquesta cascada que ens dona la benvinguda al estany tort de Peguera, i si ens hi fixem molt bé veurem el refugi que esta just en mig
I davant del refugi aprofitem per fer la foto de grup del primer dia, amb aquestes espectaculars vistes de fons.
Com que tenim la tarda lliure aprofitem i anem a donar un tomb per els voltants, concretament al “estany negre” que esta darrere el refugi. És un lloc espectacular amb una calma igual d’espectacular.
Algun valent aprofita per donar-se un bany!!!
Un cop hem sopat toca gaudir dels últims rajos de llum i aquesta fantàstica posta de sol amb el reflex de les muntanyes en el llac. Són sensacions espectaculars!!!
———————————————————-
———————————————————-
Dia 2
Esmorzem només obrir el menjadora les 7:00 i a les 7:30 ja estem tots en marxa i deixem el refugi enrere, ens espera un llarg però preciós dia per davant.
Un altre vista del refugi, ara amb els primers rajos de llum il·luminant els cims del voltant.
Als 5minuts de sortir ja veiem el cim al fons, és el que esta més a dalt i dreta de l’imatge.
I anem pujant amb el primers rajos de sol calentant-nos l’esquena i reflexant en els llacs i rierols que anem bordejant.
Poquet a poquet s’acosta el cim!!
Aquesta és la zona just abans d’arribar al cim, s’ha de grimpar una miqueta i s’ha d’anar amb compte de no acostar-nos molt a l’aresta, ja que hi ha un bon tall. Aquesta pujada és fa molt amena amb les vistes que ens envolten.
I ja estem tots al cim, tot perfecte i sense cap complicació, i les vistes no cal dir-ho… amb tots els llacs del P.N. d’Aigüestortes
Aquí podem veure el coll de Monestero que és per on baixarem i al fons el Peguera un cim una mica més alt però tècnicament molt més difícil.
Per davant ja “només” ens queda els 1200mts de desnivell de baixada… ja portem una estona baixant com es pot veure a la foto, i en aquest punt si mirem endavant també podem veure tota la vall que hem de baixar.
Després d’una horeta de baixada bastant pronunciada, la baixada ja comença a ser més suau i els rierols passen a ser rius amb més caudal d’aigua.
A cotes més baixes ja trobem molta més vegetació i algun camp d’herba amb un verd preciós.
Abans d’arribar al refugi Ernest Mallafré, passarem tots aquests prats amb les passarel·les, per les dates en que estem els prats no estan plenes d’aigua, però a la primavera tota aquesta zona esta plena d’aigua i les passarel·les faciliten molt el pas per aquí.
Aquí tenim el refugi, a partir d’aquest punt els sender ja passen a ser més amples i a estones pista, més o menys d’aquí al cotxe queda una horeta de camí, amb la companyia del encantats a la nostra dreta.